Documentada en el acta de consagración de la iglesia de Sant Martí de Cardós. Perteneció a los condes de Pallars hasta el siglo XV. En el año 1491, tras la conquista de Pallars por las fuerzas reales, pasó a la casa de Cardona y posteriormente (S. XVII) a sus sucesores, los Medinaceli.
El lugar aparece documentado en el año 1146, en el siglo XV pertenecía al conde de Pallars Sobirá. En 1281 Arnau Roger tuvo que libra al rey todas sus fortalezas. En el siglo XVII era de los Cardona y después por matrimonio a los Medinaceli. Lladorre es ya citado el 1146. El castillo perteneció al conde de Pallars hasta finales del siglo XV. El 1491 passó a los Cardona y a mediados del siglo XVII a sus sucesores, los duques de Medinaceli.
Mampostería
Otras (en menores proporciones):
Piedra Licorella unidas con fango
Tipo estructura:
Simple
Planta:
Ovalada
Elementos arquitectónicos:
Restos de muros, aspilleras.Conservan saeteras, resto de cortinas y troneras. Paredes de 110 a 130 cms.
Observaciones elementos estructurales:
Planta: oblonga
Estado:
Ruina Progresiva
Observaciones de conservación:
Recinto que conserva elementos importantes
Causas del deterioro:
ErosiónAbandono
Documentada en el acta de consagración de la iglesia de Sant Martí de Cardós. Perteneció a los condes de Pallars hasta el siglo XV. En el año 1491, tras la conquista de Pallars por las fuerzas reales, pasó a la casa de Cardona y posteriormente (S. XVII) a sus sucesores, los Medinaceli.
El lugar aparece documentado en el año 1146, en el siglo XV pertenecía al conde de Pallars Sobirá. En 1281 Arnau Roger tuvo que libra al rey todas sus fortalezas. En el siglo XVII era de los Cardona y después por matrimonio a los Medinaceli. Lladorre es ya citado el 1146. El castillo perteneció al conde de Pallars hasta finales del siglo XV. El 1491 passó a los Cardona y a mediados del siglo XVII a sus sucesores, los duques de Medinaceli.
Coy y Coronat, Agustín, Sort y comarca Noguera-Pallaresa, Barcelona, 1906 VV.AA. Catáleg de monuments i conjunto histórico-artístico de Catalunya. Barcelona, 1990, p. 392 CATALÀ i ROCA, Pere (dir). Els castells catalans, VI-II. Barcelona, 1979 PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya románica, 15, Barcelona, 1993, P.259-260 BURON, Vicenç. Castells romámics Catalans. Guia. Barcelona, 1989
Información turística:
Visitable
Acceso al castillo:
Carretera de Llavorví a Trescán
Autor: Manuel Camps Clemente Archivo / Depósito: A.E.A.C.
Autor: Manuel Camps Clemente Archivo / Depósito: A.E.A.C.