Documentado en el año 929. Pertenecía al conde de Barcelona, en 1121 pasó a los Queralt, que juran fidelidad al conde, después pasó a los Vilademany y los Salitja en 1252. En el siglo XIV, el vizconde de Castellbó lo da en dote a Margarita de Foix, al casarse con Bernat III de Cabrera.
Elementos arquitectónicos:
Conserva la torre, de planta circular, y la base de la capilla de Sant Miquel de les Formigues.
Estado:
Ruina Progresiva
Documentado en el año 929. Pertenecía al conde de Barcelona, en 1121 pasó a los Queralt, que juran fidelidad al conde, después pasó a los Vilademany y los Salitja en 1252. En el siglo XIV, el vizconde de Castellbó lo da en dote a Margarita de Foix, al casarse con Bernat III de Cabrera.
VAA. Catalunya románica V, Barcelona, 1991, pp.327-328. Catalá i Roca, Pere, dir., Els castells catalans III, Barcelona, 1967-1979, p. 422-434. Catàleg de monuments i conjunts històrico-artísticos de Catalunya, Direcció General del Patrimoni arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1990, p.408. Miquel i Rosell, 1945, pp. 19, 449, 471. Pladevall-Serrades Sanferm, 1986, 26-27.
Acceso al castillo:
Ctra de Sant Hilari a Santa Creu d'Horta, desvío después de Villavechia.