Documentado en el año 1030 (Pere Català cree que es del siglo X) por la familia Montclar, pasa después a la familia Cervelló y a sus descendientes, teniendo los condes de Barcelona la jurisdicción. En 1193 pasa a la familia Alemany que lo mantendrá hasta los siglos XVI-XVII en que pasa a la familia Savallà (i Boixadors), después por descendencia pasa a los marqueses de Aitona que lo tendrán hasta el final de los señoríos.
Mampostería
Otras (en menores proporciones):
Sillares en las esquinas
Planta:
Cuadrada
Estado:
Ruina Progresiva
Observaciones de conservación:
Recinto completo, en su mayor parte.
Uso actual:
Ninguno
Documentado en el año 1030 (Pere Català cree que es del siglo X) por la familia Montclar, pasa después a la familia Cervelló y a sus descendientes, teniendo los condes de Barcelona la jurisdicción. En 1193 pasa a la familia Alemany que lo mantendrá hasta los siglos XVI-XVII en que pasa a la familia Savallà (i Boixadors), después por descendencia pasa a los marqueses de Aitona que lo tendrán hasta el final de los señoríos.
VVAA, Catàleg de monuments i conjunts histórico-artistics de Catalunya, Barcelona, 1990, p. 407 CATALÁ I ROCA, Pere (Dir.), Els castells catalans. Barcelona, 1973, tomo IV, p. 327-340 PLADEVALL I FONT, Antoni, dir., Catalunya románica 21, Barcelona, 1995. BURÓM, Vicent, Castells románics catalans. Guía. Barcelona, 1989, p. 123 ET ALII, Marina Miguel. Els castells del Gaiá. Valls, 1999.pp 79-83 ALOGUIN I PALLACH, Ramón, Guía de fortificacions de Tarragona, Tarragona, 1998.