Documentado en el año 983, el lugar desde 956, pertenecía al conde de Barcelona, el castellano era Sendred de Gurb. A finales del siglo X pasa a los Gurb-Qeralt, en 1121 Berenguer de Qeralt jura fidelidad al conde por diversos castillos incluido éste. En 1172 el castillo pasa a Guillen de Bell-lloc y en 1202 a Albert de Pierola (el rey mantendrá derechos). En 1303 Albert de Mediona compra el término, Joan I vende el castillo a Pere de Febrer y se convierte en baronía.
Mampostería
Otras (en menores proporciones):
sillares
Planta:
Rectangular
Estado:
Ruina Progresiva
Observaciones de conservación:
Recinto que conserva elementos importantes
Uso actual:
Abandonado
Nivel protección BIC:
Monumento
Documentado en el año 983, el lugar desde 956, pertenecía al conde de Barcelona, el castellano era Sendred de Gurb. A finales del siglo X pasa a los Gurb-Qeralt, en 1121 Berenguer de Qeralt jura fidelidad al conde por diversos castillos incluido éste. En 1172 el castillo pasa a Guillen de Bell-lloc y en 1202 a Albert de Pierola (el rey mantendrá derechos). En 1303 Albert de Mediona compra el término, Joan I vende el castillo a Pere de Febrer y se convierte en baronía.
Pere Català i Roca, dir, Els castells catalans III, Barcelona, 1971, p.642-645. VVAA, Catalunya romànica XIX, Barcelona, 1984. P.116-117. Carolina Batet i Company, Castells termenats i estratègies d'expansió comtal, la marca de Barcelona als segles X-XI, Sant Sadurní d'Anoia, 1996. Salvador Llorach i Santís, El Penedès durant el periode romànic, Sant Sadurní d'Anoia, 1984, p.218. VVAA, Catàleg de monuments i conjunts histórico-artistics de Catalunya, Barcelona, 1990, p.389. Vicenç Buron, Castells romànics catalans, Guia, Barcelona, 1989, p.32.
2/02/2021
Autor: J. Antonio Ruibal Archivo / Depósito: A.E.A.C.