Castillo con término jurisdiccional. Documentado en el 1019, a finales del siglo pasa a los condes de Barcelona-Girona, que lo ceden a los Cruïlles en 1309 que lo tuvieron hasta 1604 (Baronía de Begur). Paralelamente destruido en 1468 y otra vez en 1694, y nuevamente, en 1908 Salvador Raurich consigue hacer un camino hasta arriba y convertirlo en mirador.
Mampostería
Planta:
Irregular
Elementos arquitectónicos:
Queda una torre con espillera y lienzos de muralla
Estado:
Bueno
Uso actual:
Turismo, mirador
Titularidad:
Público
Castillo con término jurisdiccional. Documentado en el 1019, a finales del siglo pasa a los condes de Barcelona-Girona, que lo ceden a los Cruïlles en 1309 que lo tuvieron hasta 1604 (Baronía de Begur). Paralelamente destruido en 1468 y otra vez en 1694, y nuevamente, en 1908 Salvador Raurich consigue hacer un camino hasta arriba y convertirlo en mirador.
VV.AA. Catáleg de monuments i conjunto histórico-artístico de Catalunya. Barcelona, 1990, p.378 CATALÀ i ROCA, Pere (dir). Els castells catalans, II. Barcelona, 1969, P. 599-608 BURON, Vicenç. Castells romámics Catalans. Guia. Barcelona, 1989, p. 79 PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya románica, 8, Barcelona, 1984, p. 165-167 MARTÍN i ROIG, Gabriel. Castells del Baix Empordá, historia i patrimoni. Sant Vicenç de Castellet, 2006. P. 16-19 BADIA i HOMS, Joan.. L´arquitectura medieval de l' Empordà. Girona, 1977.p.93-94 MALLORQUÍ, Elvis. El castell de Begur, 1052-1064. Estudi i edició de la venda del castell a la universitat de Begur, regencós i Esclanyà l, any 1604. Girona, 2004
Información turística:
Visitable
Excavaciones / Dr. Pericot en / 1940
Autor: J. Antonio Ruibal Archivo / Depósito: A.E.A.C.
Autor: J. Antonio Ruibal Archivo / Depósito: A.E.A.C.