Documentado en el año 917 por aprisio del terreno del vizconde de Barcelona, Ermenard y su hermano Udalard. El primer locativo es del castellano Ramón de Subirats en 1167, en 1372 Pere el ceremonioso lo vende a los Cervelló. Fue recuperado por la Corona que en 1493 lo aliena a Miguel-Joan Gralla, manteniendo la corona la jurisdicción.
Mampostería
Planta:
Cuadrada
Estado:
Ruinas Consolidadas
Observaciones de conservación:
Recinto que conserva elementos importantes
Uso actual:
Turismo
Documentado en el año 917 por aprisio del terreno del vizconde de Barcelona, Ermenard y su hermano Udalard. El primer locativo es del castellano Ramón de Subirats en 1167, en 1372 Pere el ceremonioso lo vende a los Cervelló. Fue recuperado por la Corona que en 1493 lo aliena a Miguel-Joan Gralla, manteniendo la corona la jurisdicción.
VVAA, Catalunya romànica XIX, Barcelona, 1992. P.194-197. Carolina Batet i Company, Castells termenats i estratègies d'expansió comtal, la marca de Barcelona als segles X-XI, Sant Sadurní d'Anoia, 1996. VVAA, Catàleg de monuments i conjunts histórico-artistics de Catalunya, Barcelona, 1990, p.412. Vicenç Buron, Castells romànics catalans, Guia, Barcelona, 1989, p. 36. Pere Català i Roca, dir, Els castells catalans III, Barcelona, 1971, p.708-718. Bernabé Cabañero Subiza, Los castillos catalanes del siglo X, Zaragoza, 1996, p.323. Llosep Raventós i Escofet et Ramon Bosch de Noia, El castell de Subirats, Barcelona, 1976.