Documentado en el año, torre e iglesia eran del monasterio, pasó a Saurina de Santa Oliva y su esposo Guillen de Terrasa que en 1243 vendieron al monasterio de Sant Cugat manteniendolo hasta el final de los señoríos. En el siglo XVIII fue convertido en santurario.
Sillería
Planta:
Poligonal
Estado:
Muy bueno
Observaciones de conservación:
Recinto completo, en su mayor parte.
Uso actual:
Santurario de Santa Oliva. Turístico.
Documentado en el año, torre e iglesia eran del monasterio, pasó a Saurina de Santa Oliva y su esposo Guillen de Terrasa que en 1243 vendieron al monasterio de Sant Cugat manteniendolo hasta el final de los señoríos. En el siglo XVIII fue convertido en santurario.
VVAA, Catàleg de monuments i conjunts histórico-artistics de Catalunya, Barcelona, 1990, p.407. Català i Roca, Pere, dir, Els castells catalans III, Barcelona, 1971, p.815-825. VVAA, Catalunya romànica XIX, Barcelona, 1992, p.260-261. Aloguín i Pallach, Ramón, Guía de fortificaciones de Tarragona, Tarragona, 1998, p.62. Burón, Vicenç, Castells romànics catalans, Guía, Barcelona, 1989, p.96-97. Batet, Carolina, Castells termenats i estrategies d'expanció comtal, Sant Sadurní d'Anoia, 1996.
Restauración / 1982
Autor: J. Antonio Ruibal Gil Archivo / Depósito: A.E.A.C.
Autor: J. Antonio Ruibal Gil Archivo / Depósito: A.E.A.C.