Documentado en el año 1041, en el siglo XII pertenecía a los Banyeres, que por matrimonio pasa a los Santmartí, en 1365 era de Albert de Claramunt y en 1376 de Bertrán de Gallifa. Tras la muerte de Pere III vuelve al patrimonio real.
Tapial
Sillería
Planta:
Poligonal
Elementos arquitectónicos:
Se conservan muros almenados con aspilleras, y restos dispersos. En el castillo se encuentra también la ermita románica de San Miguel, cuyos frescos del ábside pueden contemplarse actualmente en el Museo Nacional de Arte de Cataluña.
Estado:
Ruina Progresiva
Titularidad:
Privado
Documentado en el año 1041, en el siglo XII pertenecía a los Banyeres, que por matrimonio pasa a los Santmartí, en 1365 era de Albert de Claramunt y en 1376 de Bertrán de Gallifa. Tras la muerte de Pere III vuelve al patrimonio real.
VVAA, Catàleg de monuments i conjunts histórico-artistics de Catalunya, Barcelona, 1990, p.396. Català i Roca, Pere, dir, Els castells catalans III, Barcelona, 1971, p.802-808. Aloguín i Pallach, Guía de fortificaciones de Tarragona, Tarragona, 1998, p.57. VVAA, Catalunya romànica XIX, Barcelona, 1992, p.249-252. Batet i Company, Carolina, Castells termenats i estrategies d'expansio comtal, la marca de Barcelona als segles X-XI, Sant Sadurní d'Anoia, 1996. Burón, Vicenç, Castells romànics catalans, Guía, Barcelona, 1989, p.98. Barral i Altet, Xavier, L'art preromanic a Catalunya, segles IX-X, Barcelona, 1981.