El lugara está documentado en 1023, y la torre es citada (como castillo) en 1048 cuando Bernat Seniofred empeña la mitad del castillo, tierras y jurisdicción al conde de Barcelona. En 1395 era de la familia Gualbes, allí hizo una parada para cazar Juan X, por lo que a veces se le cita como torre de Juan X. En 1537 era aún de la familia Gualbes.
Documentada en el año 1048 y empeñada por Bernard Seniofred al conde Ramón Berenguer I en 1395. Tras el Compromiso de Caspe, pasó a Galcerán de Rosanes.
HormigónCal
Mampostería
Otras (en menores proporciones):
Mampostería
Planta:
Circular
Estado:
Ruina Progresiva
Observaciones de conservación:
Recinto que conserva elementos importantes
Causas del deterioro:
ErosiónAbandono
Uso actual:
Abandonada
Titularidad:
Público
El lugara está documentado en 1023, y la torre es citada (como castillo) en 1048 cuando Bernat Seniofred empeña la mitad del castillo, tierras y jurisdicción al conde de Barcelona. En 1395 era de la familia Gualbes, allí hizo una parada para cazar Juan X, por lo que a veces se le cita como torre de Juan X. En 1537 era aún de la familia Gualbes.
Documentada en el año 1048 y empeñada por Bernard Seniofred al conde Ramón Berenguer I en 1395. Tras el Compromiso de Caspe, pasó a Galcerán de Rosanes.
pere català i roca, dir., Els castells catalans, T. I, Barcelona, 1967, p. 307. Vicena Burón, Castells romànics ctalans. Guía, baracelona, 1989, p. 86. VVAA, Catàleg de monuments i conjunts histórico-artistics de Catalunya, Barcelona, 1990, p. 407. VVAA, Catalunya romànica XX, Barcelona, 1992, p. 402. Montserrat Pagés i Perets, Art romanic i feudalisme el Baix Llobregat, Barcelona, 1992.
VAA. Catalunya románica XX, Barcelona, 1994-96, pp. 402. Catalá i Roca, Pere, dir., Els castells catalans I, Barcelona, 1967-1979, p. 467-469. Catàleg de monuments i conjunts històrico-artísticos de Catalunya, Direcció General del Patrimoni arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1990, p.407. Burón, Vicenç, Castells romanics catalans, Guía, pp. 86.